Bé, l'estiu ja s'apropa, fa caloreta, encarem l'última setmana de classe i l'inici dels exàmens està ja proper..sembla mentida que ja acabem segon de carrera. Però l'entrada d'avui no serà res melancòlic sobre com passa el temps, ja us faré plorar un altre dia. Avui us vull parlar de quines les pors escèniques que comencen a aparèixer al pensar que ja queda poc més d'un mes per cantar tota sola una cançó, davant d'un gran auditori. Però, comencem des del principi..
Farà cosa d'un parell de mesos, la meva professora de cant coral em va proposar per cantar "Hotel California" amb la classe de guitarres de l'escola municipal de música. Jo encantadíssima vaig acceptar i des de farà un mes vaig assajant amb ells. Són tots super majos i estupendos, i els quedarà la cançó hidra bé...jo per la meva banda, vaig fent.
Al principi no em preocupava el fet de pensar que cantaria davant tota l'escola de música i els seus familiars, però...uuufff..tela! seré jo allà, de peu, i cantant tota sola una cançó mítica..
Haig d'agrair a aquest grup de guitarristes que poc a poc m'estan fent perdre l'aversió als micròfons, ja veurem el dia del concert.
Josep | 15 de mayo de 2012 a las 22:20
Wauuu, quina passada, és una de les meves cançons preferides i em porta uns records, bufff. però és realment difícil de cantar!!Alguna vegada ho he intentat en plan cutre en un karaoke i he fet el ridícul. Sort!! Espero que tot et vagi molt bé. Un petó!..." and the pink champagne on ice.."